Introducció i descripció
El bernat pescaire (Ardea cinerea) és un ocell d'uns 95 cm (pot pesar fins 1'5 kg) de la família Ardeidae.
Es tracta d'una espècie foça fàcil d'identificar, degut a la seva gran mida (fins a 1'50 m d'envergadura) i coloració: plumatge de color grisenc, amb zones més clares (prop de les potes i el coll). Observarem també una coloració quasi negra en diverses parts del ventre, en la part seuperior de les plomes escapulars i a la part superior del cap, en ambdós costats. A la part anterior del coll hi trobarem dos fines ratlles negres sobre un fons blanquinós (habitualment també s'hi veuen algunes taques negres). El bec és de color tarongenc, en canvi les potes són més aviat marronoses.
Una característica distintiva és també la presència de dues "clenxes" prou llargues al clatell, que habitualment quan està en repòs no s'observen.
Imatge de Ricardo Rodríguez
Imatge de Juan Caracuel
Espècies similars
Al nostre territori només el podríem confondre amb l'agró roig (Ardea purpurea), espècie de mida més petita i de coloració general més rogenca.
Hàbitat
Trobarem el bernat pescaire en zones d'aigües poc profundes, com arrossars, llacunes, prats inundats o en canals i rius poc profunds. Es una espècie que prefereix zones amb bosc de ribera i canyissar. És poc probable observar-lo en indrets amb una altitud superior als 200 metres.
Distribució
Aquesta espècie té una distribució a nivell global molt extensa, que inclou gran part de les regions paleàrtica, oriental i etiòpica.
Al centre d'Europa i i Àsia es tracta d'un visital estival.
A Catalunya cria en diverses zones, tot i que es poden resumir en 7 punts: els pantans de Cellers, Sant Llorenç de Montgai i Utxesa, al riu Llobregat, en diferents punts del Delta de l'Ebre, al parc Zoològic de Barcelona i al Delta del Llobregat. Durant l'hivern la població pateix un fort increment d'efectius gràcies al exmplars en migració.
Bernat pescaire al Delta de l'Ebre - Imatge d'Enric Pàmies.
Fotografia de Luís Ojembarrena
Imatge de Juan Caracuel
Ecologia i comportament
Aquesta espècie nia i, molt sovint, reposa als arbres pròxims a les zones aquàtiques on viu i s'alimenta.
La seva dieta és prou variada: peixos, anfibis (sobretot granotes) i altres invertebrats aquàtics, com els crancs de riu.
És una espècie monògama. Poden realitzar entre 1 i 3 postes anuals que constent d'entre 3 i 7 ous, que seran incubats per ambdós progenitors.
Té un vol molt reposat, i es pot identificar fàcilment per la seva gran mida i per la posició arquejada de les seves ales.
Tant en repòs com en vol, aquesta espècie acostuma a encongir el coll.
El bernat pescaire acostuma a ser molt tímid, i per tant amb el menor moviment emprendrà el vol sense dubtar-ho.
Bernat pescaire (Ardea cinerea) en vol - Imatge de Luís Ojembarrena
Bernat pescaire alimentant-se - Foto de Fezave
En repòs - Imatge de José Miguel Grande
Article realitzat per: Enric Pàmies
Bibliografia:
- BARTHEL, Peter H. / Dougalis, Paschalis (2008) - Aves de Europa. Lynx Edicions, Barcelona.
- DE JUANA, Eduardo / VARELA, Juan M. (2000) - Guía de las aves de España. Península, Baleares y Canarias. Lynx Edicions, Barcelona.
- ESTRADA, J. / PEDROCCHI, V. / BROTONS, L. / HERRANDO, S. (2004) - Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002. Lynx Edicions, Barcelona.
- JONSSON, Lars (2001) - Aves de Europa con el Norte de África y el Próximo Oriente. Ediciones Omega, Barcelona.
- JUTGLAR, Francesc / MASÓ, Albert (1999) - Aves de la Península Ibérica. Editorial Planeta, Barcelona.
- MARTÍNEZ-VILALTA, Albert. / MOTIS, Anna. (1989) - Els ocells del Delta de l'Ebre. Lynx Edicions, Barcelona.
- MULLARNEY, K. / SVENSSON, L. / ZETTERSTRÖM, D. / GRANT, P.J. (2003) - Guía de aves. Ediciones Omega, Barcelona.
